CASTELL DE BUFALARANYA
A Roses tenim un patrimoni històric, arquitectònic i cultural que no ens l’acabem. A banda dels monuments més coneguts, com la Ciutadella o el Castell de la Trinitat, en tenim d’altres que no per menys populars són menys interessants. És el cas del Castell de Bufalaranya o Castell d’en Bufalaranya. Véns a descobrir-lo?
Encara que és difícil establir una datació acurada de la construcció, és clara la seva pertinença a temps alt-medievals, encara que també s’especula que la primera fase constructiva sigui força anterior, senyalant el moment entre els segles VIII i IX.
Es creu que antigament, l’anomenat castell “Panna Nigra”, ubicat entre els límits del monestir de Sant Pere de Rodes, fa referència al Castell de Bufalaranya. Actualment els habitants de l’entorn encara anomenen Monegra el puig on es troba el castell, sent aquest una pervivència de l’antic “Pinna Nigra”. És citat en diferents ocasions, consignat a la important donació del comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al cenobi de l’any 974, a les confirmacions papals del mateix 974 i del 990, i al precepte ratificatori del rei franc Lotari del 982.
De la mateixa manera, el nom Bufalaranya es creu que és una deformació d’un pristí Brufaganyes que es documenta en una còpia d’un pergamí del 1361. No és fins a uns capbreus dels anys 1798-1802 quan es registra per primera vegada el nom deformat “Mas Isern del Castell de Bufalaranya”.
Es tracta d’una obra declarada bé cultual d’interès nacional, situada al nord-est del nucli urbà, dalt d’un puig força escarpat que enllaça pel nord amb el serrat de Can Berta i pel sud amb la vall de la Trencada. S’hi accedeix pujant a peu des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués. Són un conjunt d’estructures muràries conservades a diferents alçades amb una muralla de planta irregular, adaptada als grans desnivells del terreny on es fonamenta, que conserva pràcticament tot el seu perímetre. Els paraments nord i est són els més ben conservats i estan bastits amb pedra llicorella sense treballar, disposada formant filades irregulars. També destaquen, però, filades de lloses inclinades en un sol sentit i trams d’opus spicatum.
L’accés a l’interior del recinte és pel costat est. A la part superior hi ha la torre, de planta rectangular i amb una gran pilastra quadrada al mig. En el seu parament també s’observen trams d’opus spicatum, combinats amb filades de lloses inclinades en un sol sentit. El mur est presenta dues finestres rectangulars de diferent mida, igualades al nivell de la llinda. S’accedeix al seu interior des de la banda sud, travessant un àmbit de planta rectangular del qual només es conserven els seus fonaments.
El planell inferior presenta, a l’extrem sud-oest del recinte, una estança de planta rectangular amb l’accés pel costat est, i el pati des d’on es distribueixen els diferents recorreguts per l’interior del recinte, ubicat a l’extrem sud-est.
Al nord, fora del recinte emmurallat, hi ha un doble fossat excavat a la roca, que defensava la zona més feble entre el puig i el serrat de Can Berta.
Imatge propietat de: De Tantarantana – Trabajo propio, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=4020877