Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1963, el poblat o “castrum visigòtic” del puig Rom de Roses, és un dels poblats fortificats d’aquesta època que millor es conserva. Data entre els anys 650-700, en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. A l’interior del recinte hi ha un jaciment arqueològic de gran importància per a l’estudi d’aquest període poc conegut de la història de Roses i del conjunt del país.

Es tracta d’un recinte fortificat, de planta ovalada i encerclat per una muralla que ressegueix el cim del puig, amb una alçada màxima de vora quatre metres i un gruix d’uns dos metres. A l’interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d’hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum.

La muralla que delimita el poblat fa pensar que es tractava d’un emplaçament defensiu que protegia una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII. Al poblat visigot del puig Rom no hi ha indicis d’un abandonament sobtat sinó que es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis. No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.

Després de 68 anys, el darrer any s’han reprès les excavacions arqueològiques al poblat del puig Rom —se n’hi van practicar el 1917, el 1946 i el 1947— per conèixer com vivia el poble que s’hi va assentar.

Han aparegut sitges, peces de ceràmica i petits objectes dels habitatges. Els treballs també han permès recuperar un tram més de muralla i una torre. Aquest estiu els arqueòlegs hi han localitzat una entalla, es tracta d’un camafeu, una pedra tallada en baix relleu, que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, datada de l’època romana, devia formar part d’una joia, placa o altre ornament personal, un element de valor que formaria part de les pertinences d’algun dels habitants del poblat i que s’hauria utilitzat fins al segle VII.

Les excavacions i intervencions al Puig Rom van començar el 1917 i les va dirigir Joaquim Folch i Torres. Posteriorment, Pere de Palol també va excavar en aquest indret del 1946 al 1947. L’any passat, un equip investigador format per les doctores Eva Subías i Anna Maria Puig, el doctor José Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, van reprendre els treballs en el marc d’un projecte de recerca de quatre anys de durada.

Els terrenys són municipals i el projecte l’encapçala la Universitat Rovira i Virgili.

L’accés al poblat visigòtic és lliure durant tot l’any. S’hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, i després cal fer una petita caminada. S’emplaça en el cim d’un turó, el puig Rom o Puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar. Des de dalt es pot gaudir d’una excel·lent vista panoràmica sobre la badia.

 

 

Vine a Roses a fer turisme cultural i deixa que nosaltres gestionem la teva estada. T’oferim totes les comoditats i un servei Premium perquè puguis viure la cultura a Roses al teu aire.